El repte del cibertext: ensenyar literatura en el món digital

Aquest és el títol de l’article de Raine Koskimaa, professor de Cultura digital del Departament d’Art i Estudis Culturals en la Universitat de Jyväskylä (Finlandia) i investigador del grup de recerca Hermeneia de la UOC, ja esmentat abans en el post sobre la xerrada de Laura Borràs.
Avui dia vivim inmersos en el món de la comunicació digital: televisió, internet, etc, i en aquest article Raine Koskimaa analitza l’evolució de la literatura dins d’aquest context.
Amb el creixement dels mitjans electrònics a finals del segle XX, la literatura no ha quedat com una cosa aïllada. El nou context cultural ha canviat l’aspecte formal i estructural de la literatura al que fins ara estàvem acostumats. La forma en que escrivim i llegim tampoc és com era en períodes anteriors. Com haguérem percebut una conversa d’un xat, un sms o els missatges d’un fòrum fa vint anys?
No obstant això, Koskimaa fuig de les prediccions catastrofistes que auguren la fí de la cultura literària impresa, i veu més versemblant un llarg període de convivencia com sempre ha passat en èpoques de canvi cultural. A més afirma que els estudis de literatura no van a perdre rellevància dins d’aquest nou context cultural, sino que s’han de contemplar juntament i en relació als estudis dels mitjans i de la comunicació.
L’autor pensa que el context digital té un gran potencial pedagògic per a l’ensenyament de la literatura. La possibilitat d’integrar imatge, so, i enllaços a textos relacionats en un entorn virtual obri noves possibilitats per a la pedagogía de la literatura. En aquest punt l’autor posa l’accent en la gran oportunitat per al diàleg literari que suponen els blocs i els fòrums de discussió (literaris, s’entén).
I si admetem el fet que la literatura és un concepte històricament canviant, ara podem parlar dels cibertextos, és a dir, obres literàries que utilitzen els mitjans digitals en xarxa fent servir tècniques com ara la hipertextualitat, la interactivitat i la programabilitat, i que amplien l’abast del discurs literari.
Finalment, l’autor sosté que no hi hauria que desesperar davant els canvis que està sofrint el discurs literari, sino veure-ho positivament des d’una perspectiva educativa, i que els estudiosos de la literatura s’han de adaptar, perdre la por al nou paisatge mediàtic i entendre el nou discurs que surt del mitjà digital. Al cap i a la fí, és una oportunitat que no es té tots els dies el ser testimoni d’un canvi cultural com aquest…